Cada vegada els esportistes de resistència i entrenadors se n’adonen més de la importància i necessitat de treballar la força per a augmentar el rendiment. No obstant, la força, i encara que depén en certa mesura de l’esport, no és un factor directe de rendiment, si no més bé és un limitant d’aquest. Açò vol dir que si no tenim certs valors en algunes manifestacions de la força, no podrem desenvolupar altres factors que sí seran determinants. En funció de l’esport podríem dir que la força pot tindre encara major importància (el cas de l’esportista de trail, per exemple), però anem a veure unes recomanacions comuns i generals que deguem d’atendre a l’hora de planificar.
L'índex de resistència és un paràmetre que ens permitix calcular numèricament la pèrdua de velocitat que tenim a mesura que s'augmenta la distància. Així, tenint en compte la nostra velocitat aeròbica màxima (VAM) i la marca en qualsevol distància (hem d'atendre a que ha de ser per pla, aspectes climàtics estàndard...), podrem calcular el nostre índex. Sabem que dos corredors amb la mateixa VAM, poden tindre una marca molt diferent en una cursa, i uns dels factors que ho expliquen, entre d'altres, és l'índex de resistència. Quan més reduït siga aquest (el valor negatiu), significarà que tenim millor índex i que, per tant, som esportistes que se'ns dóna bé les distàncies de fons. Si aquest índex és elevat, significa que ens falta entrenament (generalment volum) o bé que som esportistes que se'ns dóna millor les distàncies més curtes. Hem de saber quin és l'índex de resistència individual en cada prova per a poder interpretar les dades, així com també per a poder predir marques. Per a tindre una referència, els esportistes d'èlit solen estar sobre -3, el corredor popular al voltant del -6 i el -7 i aquell que s'inicia entre -10 i el -12. Deixem baix un exemple de dades d'un esportista d'un bon nivell amateur.
Os dejamos un magnífico artículo publicado (pincha aquí) en la revista Medicina Clínica que nos parece muy esclarecedor. Recomendamos fijarse en la amalgama de beneficios del ejercicio físico, en los factores como la frecuencia, dosis, duración, progresión e intensidad, y en los posibles riesgos (ampliamente superados por los beneficios).
Les lesions esportives es relacionen directament amb la salut i amb el rendiment: amb la salut, està clar, ja que qualsevol mecanisme que danye el nostre organisme va a perjudicar-nos; i amb el rendiment, és un limitant perquè interrompem els procés d’entrenament total o parcialment, amb l’empitjorament o estancament que això pressuposa. Aleshores què podem fer? Doncs prevenir-les.
La freqüència cardíaca varia en funció de moltes situacions i circumstàncies i, per tant, la resposta seria que NO és el millor indicador. No obstant, si som sabedors de totes les limitacions que té i com poder tindre-les en compte, sí que seria un indicador útil. Està àmpliament estudiat i validat, sobretot per ser un indicador molt senzill, assequible i pràctic.